dimarts, 3 de novembre del 2009

Assajos entre coneguts, tots menys jo.
Actors treballats, una jove promesa entre tots.
Comentaris, esperes i la gran estrena.
Cares desconegudes miren el teló. S’aixeca. Posada en escena.
Entre tanta gent no hi ha ningú.
Somriures, aplaudiments, cares d’afirmació.
Fi de l’acte, abraçades de felicitació.
Els nervis ja no hi són, la il·lusió feta un fet.
Els nebots de l’Agna riuen de goig, la mare de la Sofía plora d’emoció,
l’esposa d’en Josep presumeix, els amics del Ramón l’alcen al cel.
I jo a l’escenari, tota sola, ho observo tot.