T'escolto

Avui de nou, ens hem reunit les “ratetes” per intercanviar lletres en les nostres tertúlies a la biblioteca. Desprès d’estar atenta a les lectures dels meus companys a arribat el meu torn, però quina a sigut la meva sorpresa en veure que el meu poema no hi era a la carpeta, he regirat tots els fulls però no ha aparegut. De cop, m’ha vingut a la memòria quan el vaig llegir per últim cop; Estava a la feina esperant el canvi de torn per marxar a sopar a casa, com estava sola i amb la feina ja acabada hem vaig assentar ben còmode per llegir el que dies avanç havia escrit, el meu poema eròtic que havíem de comentar avui a la biblioteca. Recordo que va sonar el telèfon i vaig deixar l’escrit damunt la taula del despatx de la directora. Quan vaig penjar, el meu company de nit va arribar i desprès d’intercanviar algunes paraules jo vaig marxar, oblidant la nota vaig deixar. Sovint per posar-nos al dia de les novetats a la feina, els companys ens deixem notes on també informem a la directora sobre la jornada de treball. Imagineu quina cara posarà quan llegeixi el full de damunt la seva taula, on en lloc de comentar-li quelcom sobre els clients, escric aquest poema?:

T’ESCOLTO

T’observo dormir
i amb el meu cap sobre el teu pit
escolto els batecs del teu cor.
Escolto la pluja
que ens acompanya de matinada
i la teva respiració
que tan dolça entra en les meves oïdes.

Imagino que et despertes
i que sent els gemecs del meu cos
esperant ardent el teu calor.

Tanco els ulls i puc escoltar
com vibra el meu cos,
nu sobre el teu tors.

Escolto de nou dels teus batecs
que s’ajunten amb els del meu cor,
ara ja ardent,
humit de suor