Avui he arribat d´hora a la feina, volia recuperar el meu poema, el que vaig oblidar al despatx de la directora. Ahir vaig tenir festa i de segur ella ja l’ha trobat.
Mentre conduïa de camí a la feina només que pensava en lo torpe del meu despisti; Oblidar el poema eròtic a la taula del despatx.
He obert la porta i encès els llums però el poema no hi era, dreta en mig del despatx la meva mirada desesperada estudiava tota la habitació.
-No hi es!- M´he cridat a mi mateixa.
Mig matí que he passat estudiant la situació. El meu resum del dia anterior
Mentre conduïa de camí a la feina només que pensava en lo torpe del meu despisti; Oblidar el poema eròtic a la taula del despatx.
He obert la porta i encès els llums però el poema no hi era, dreta en mig del despatx la meva mirada desesperada estudiava tota la habitació.
-No hi es!- M´he cridat a mi mateixa.
Mig matí que he passat estudiant la situació. El meu resum del dia anterior
“escoltant els gemecs del meu cos
esperant ardent el teu calor”.
Que haurà pensat la directora que passa a la feina?
Jo estava introduint unes reserves quan la porta s´ha obert i ha entrat ella, somrient i arreglada. -Però si la “jefa” no treballa en dissabte- he pensat jo-. Li he preguntat el quelcom de la seva visita; Unes factures per revisar no hem semblen excusa per venir a treballar en dissabte. He volgut comentar-li que dijous vaig oblidar un paper damunt la seva taula, un exercici per la classe de literatura on estem treballant textos eròtics, però llavors ella m´ha convidat a fer un cafè, la situació començava a semblar estranya. M´ha parlat de les relacions, de qui quelcom important a la seva vida, de la passió de l’enamorament i de com expressar els sentiment. Jo només pensava en el poema
“escolto els teus batecs
que s’ajunten amb el del meu cor,
ara ja ardent,
humit de suor”
Tot plegat havia de tenir relació.
M´ha convidat a un altre cafè, aigua amb gel he demanat jo. M´entre, ella a creuat els braços damunt la taula i s´ha apropat més a mi, -m’agradaria expressar-me com ho fas tu- m´ha comentat la jefa.
-Terra, obre’t i xuclem dins teu!- he pensat jo.
Hem deia que necessitava demanar-me quelcom important, però sobre tot amb molta discreció. Havia llegit el meu poema,
“escoltant la teva respiració
que tan dolça entra en les meves oïdes”.
De dins meu xisclaven gemecs, no pas de passió, si més de confusió. Necessitava un final per aquella historia.
M´explicaba que mentre la llegia, la pell se li exclamava imaginant que era ell.
Que te’l puc plagiar per dedicar-li al Miquel?, si us plau amb discreció.
