Mofeta

Bufona i emprenyadora
Mofeta et diràs a partir d’ara,
no pas per la teva olor,
si més pel teu color.

M’empipes i no m’agrades.
Et passeges com la reina de la casa.

De safari per la taula,
si et molesta quelcom
doncs ho llences com qui no vol.

De la cuina n’has fet una bassa,
l’aigua del plat no ha de servir per nedar,
ben fresqueta a de ser per tu
i acabada de rajar.

La pilota sí la portes,
però només quan tu vols jugar,
si no que no t’empipin
perquè lluny te n’aniràs.

De les teves mossegades a les meves cames,
sembla que es tradició quan rento els plats,
però saps?
ja em començo a empipar.

Bonica i petitona quan et van abandonar,
no sé per què et vaig adoptar
... si no m’agraden els gats.

Sonet còmic

Sonet: composició poètica d’origen italià que consta de catorze versos distribuïts en dos quartets i dos tercets. Els quartets han de compartir les mateixes rimes, i els tercets es poden compondre al gust del poeta amb la única condició de compartir com a mínim una rima.

Ironia
Sonet: catorze versos, dos quartets, dos tercets.
Un bon exercici per la classe de poesia.
Rima, ritme i que no hi falti el to rialler,
¡Ves tu aquí quina ironia!

En un dia en que tot a anat gairebé al revés,
em surt més escriure en melancolia.
De bon matí al ensopegar amb el del tercer,
de cul per les escales he rodolat fins la porteria.
.
De la classe del sonet he fet fer oda a l’agonia.
El meu cul, que més que galta, era ximpanzé,
delatava el dolor en la poesia.

A la gatzoneta sobre la tassa del wàter he pensat en aquest infern,
he imaginat la situació explicada
i a la porta a quedat aquest sonet.

Somnis de raïm

Del color del vi

s’ha tornat la meva pell
on de cada porositat

exhala el teu alè.

Records

bateguen el meu cor
mentre passejo

per les vinyes ja buides,
tancant els ulls

i somiant

que encara hi ets aquí.

I tancant els ulls

somnio

i em ve l’ensum del vi,
barrejat

amb la teva pell i la meva,
ballant dins el cup

i premsant el raïm.

El meu cos s’escalfa

mentre

m’enfonso entre grans

d’aquest fruit.

La faldilla m’escurço

i entre la nuo

de les meves cames
es desfà

no només el raïm,

també el teu fruit.

Caiem borratxos

potser per el vi,
o mes bé

per la excitació

del moviment.


Nedant

en un cup que ens amaga,
sento com les teves mans lliscoses

embruten els meus pits.

Collita pròpia

que tu beses,
mentre

entre les meves cames relliscoses
el teu cos sabor de vi

premsa el meu fruit.

Se’m corba l’esquena

i tu apretes mes endins.
Ja no queden grans de raïm,

tan sols l’alè del vi.